El temps de les cireres

Títol: El temps de les cireres 

Premi Sant Jordi de 1976

Autor: Montserrat Roig i Fransitorra

MDS Books/MEDIASAT, 2003

(Biblioteca El Mundo)

192 pàgines

Sinopsi 

La Natàlia torna a Barcelona després de dotze anys vivint a l’estranger. Va marxar fugint d’una societat encotillada per la dictadura i hi torna al final d’aquell període polític. La ciutat on va créixer ha canviat, i la seva família també, tot i que segueix cercant la seva identitat. Anirà descobrint fins a quin punt, i provarà d'adaptar-se. 

Què m’ha semblat

Quan un llegeix “El temps de les cireres” també el viu. Viu la historia recent, viu la ciutat i viu els personatges, que són tan reals. És molt difícil donar entitat a tot això i Montserrat Roig ho fa amb una suavitat admirable. Tot flueix i es combina naturalment, com la seva prosa, rica en tots els aspectes i àgil al mateix temps. 

Ramona, adéu

Títol: Ramona, adéu

Autora: Montserrat Roig

Editorial: Edicions 62, 2009

288 pàgines

ISBN: 978-84-92672-37-0

Sinopsi

Tres veus de tres dones, mare, filla i néta, s’entrellacen per explicar la seva història personal i familiar des de finals del segle XIX fins ben entrada la dècada de 1960. Les seves vivències són el fil conductor d’aquesta novel·la que també ofereix una   visió particular -la de les protagonistes-   de la història i la societat de Barcelona en moments decisius, com la proclamació de la República, la Guerra Civil, la Dictadura i l’època dels primers moviments d’estudiants de la dècada de 1960. Tres dones, tres generacions, tres veus.

Què en penso

Si no heu participat mai en un club de lectura us diré que una de les seves virtuts és que ens porta a llegir autors que no hauríem escollit per iniciativa pròpia, cosa que en aquest cas és imperdonable, cal que ho reconegui. I és que seria una pèrdua cultural de grans dimensions per la literatura catalana oblidar Montserrat Roig. No se’n parla prou i no s’incentiva prou la seva lectura i és per això que molts no l’hem llegit abans, de manera que agraeixo a la Biblioteca de Navarcles que l’hagi inclòs al Parlem de Llibres, on n’hem parlar molt, perquè que la novel·la és com una ceba que podem anar pelant, capa per capa, i sense plorar.