8.9.16

Tor, tretze cases i tres morts

Títol: Tor, tretze cases i tres morts
Autor: Carles Porta i Gaset
Editorial: La Campana, 2005
424 pàgines

Sinopsis

Tor és un poble molt proper a la frontera d’Andorra, que queda aïllat amb les neus de l’hivern i que només té tretze cases.  Al 1995 les tretze famílies amb casa al poble seguien immersos en una lluita judicial d’anys de durada per la propietat de la muntanya de Tor, que compartien. 
La vida a Tor estava aleshores, i està, segurament encara, condicionada per interessos econòmics poderosos, nous i tradicionals. D’una banda un projecte de pistes d’esquí que de fer-se hauria estat el més gran del país (unint en una sola estació la muntanya i pistes andorranes). 
D’altra banda el contraban que passa des de sempre pels camins de muntanya pertanyents als veïns més enfrontats, Sansa i Palanca. I finalment les sentències judicials que lluny de resoldre el problema de la propietat, han anat generant més crispació entre els demandants. 


A Tor, al 1995 es va produir un assassinat encara no resolt avui, i un periodista de TV3 hi va anar per fer un 30minuts. Després d’haver finalitzat el documental va quedar enganxat a la història i va estar investigant vuit anys. Aquesta narració literària de no-ficció és el resultat de les seves investigacions. 

Què m’ha semblat

Com diu en algun moment l’autor, si un guionista hagués imaginat la història de Tor l’haurien titllat d’exagerada. Jo hi afegeixo  poc versemblant. 
Mil cops la realitat supera la ficció, perquè aquesta és una història que va molt més enllà d’un crim puntual, i si no sabéssim que és realitat pura, potser no la llegiríem sencera. Però precisament que res no és ficció és el motiu que ens enganxa de la història i ens manté amb la boca oberta i astorats. Els seus personatges semblen el fruit d’una ment amb una capacitat literària potent i en canvi són descripcions exactes de gent de carn i ossos: excèntrics, excessius, grotescos, com la seva història rocambolesca, en alguns moments molt tensa i violenta. Tor és un microcosmos que porta l’eco de totes les ficcions vistes i llegides sobre gent estranya, marginal, sobre contraban i crims, judicis i periodistes. Perquè totes les ficcions negres voldrien ser com aquesta realitat. 
Carles Porta ens l’explica sense separar-se’n ni un mil·límetre, amb el fil conductor del primer viatge a Tor per al programa 30 minuts, nou anys abans d’escriure el llibre, que completa amb tota la informació que ha aconseguit corroborar. Una història contada de forma molt amena per un periodista que es reconeix enganxat i que enganxa el lector, encara que ja coneixi el final.  Als qui us animeu us recomano igualment visionar el documental del 30 minuts que es diu Tor, la muntanya maleïda.  Jo ho vaig fer en haver acabat de llegir el llibre, però si ja l’heu vist, no hi fa res, el llibre no perd ni un bri d’interès. 


Estic segura que d’aquí a uns anys recordaré aquest llibre com una de les millors novel·les negres que he llegit, tot i no ser-ho. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar.