Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Campana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Campana. Mostrar tots els missatges

17.10.16

El periple de Baldassare

Títol: El periple de Baldassare
Autor: Amin Maalouf
Traducció: Ramon Folch i Camarasa
Editorial: La Campana, 2000
Cinquena edició, octubre de 2013
408 pàgines
ISBN 978-84-88791-83-2

Sinopsi

Baldassare Embriaco, d’origen genovès, és un comerciant d’antiguitats i objectes curiosos que prospera a l’Orient. Per casualitat passa per les seves mans un misteriós llibre anomenat popularment “El centèsim nom”, que se suposa que salvarà el seu propietari, si sabés llegir-lo, de la destrucció definitiva que ha d’assolar la terra l’any de la Bèstia, 1666. Baldassare no creu en aquestes coses, i el deixa anar, però diferents motius, entre els quals hi ha Marta, l’impulsaran a iniciar un viatge perseguint-lo poc després.  El viatge el durà a Esmirna, a Londres, a Constantinoble, i diversos altres llocs del mediterrani. Viurà grans aventures i coneixerà l’amor i el desamor, i l’amor altre cop, se sentirà traït i enganyat, i el que trobarà en el seu periple farà trontollar les seves creences. Tot això ho coneixerem únicament a través dels seus diaris. 

Què en penso 

Amin Maalouf és un dels meus autors preferits i repeteixo sovint. Em va enganxar amb Lleó l’Africà més o menys a la data de la seva publicació (1986) quan jo era bastant jove i he anat seguint-lo: de Samarcanda (1988) fins a Els desorientats, de 2013, han passat molts anys, però són els dos llibres que amb distància, m’han agradat més. 

8.9.16

Tor, tretze cases i tres morts

Títol: Tor, tretze cases i tres morts
Autor: Carles Porta i Gaset
Editorial: La Campana, 2005
424 pàgines

Sinopsis

Tor és un poble molt proper a la frontera d’Andorra, que queda aïllat amb les neus de l’hivern i que només té tretze cases.  Al 1995 les tretze famílies amb casa al poble seguien immersos en una lluita judicial d’anys de durada per la propietat de la muntanya de Tor, que compartien. 
La vida a Tor estava aleshores, i està, segurament encara, condicionada per interessos econòmics poderosos, nous i tradicionals. D’una banda un projecte de pistes d’esquí que de fer-se hauria estat el més gran del país (unint en una sola estació la muntanya i pistes andorranes). 
D’altra banda el contraban que passa des de sempre pels camins de muntanya pertanyents als veïns més enfrontats, Sansa i Palanca. I finalment les sentències judicials que lluny de resoldre el problema de la propietat, han anat generant més crispació entre els demandants.