El periple de Baldassare

Títol: El periple de Baldassare

Autor: Amin Maalouf

Traducció: Ramon Folch i Camarasa

Editorial: La Campana, 2000

Cinquena edició, octubre de 2013

408 pàgines

ISBN 978-84-88791-83-2

Sinopsi

Baldassare Embriaco, d’origen genovès, és un comerciant d’antiguitats i objectes curiosos que prospera a l’Orient. Per casualitat passa per les seves mans un misteriós llibre anomenat popularment “El centèsim nom”, que se suposa que salvarà el seu propietari, si sabés llegir-lo, de la destrucció definitiva que ha d’assolar la terra l’any de la Bèstia, 1666. Baldassare no creu en aquestes coses, i el deixa anar, però diferents motius, entre els quals hi ha Marta, l’impulsaran a iniciar un viatge perseguint-lo poc després.  El viatge el durà a Esmirna, a Londres, a Constantinoble, i diversos altres llocs del mediterrani. Viurà grans aventures i coneixerà l’amor i el desamor, i l’amor altre cop, se sentirà traït i enganyat, i el que trobarà en el seu periple farà trontollar les seves creences. Tot això ho coneixerem únicament a través dels seus diaris. 

Què en penso 

Amin Maalouf és un dels meus autors preferits i repeteixo sovint. Em va enganxar amb Lleó l’Africà més o menys a la data de la seva publicació (1986) quan jo era bastant jove i he anat seguint-lo: de Samarcanda (1988) fins a Els desorientats, de 2013, han passat molts anys, però són els dos llibres que amb distància, m’han agradat més. 

No sé si és perquè n’esperava molt que m’ha decebut força El periple de Baldassare. En alguns moments m’ha avorrit, i el periple aventurer del seu protagonista m’ha semblat excessiu i carent de la màgia que l’autor sol posar en la seva escriptura. En general, l’argument m’ha semblat una mica pueril, i no hi he entrat. Tampoc m’han semblat reeixides les discusions suposadament filosòfiques, molt poc desenvolupades. A més, el protagonista m’ha caigut força malament, tot i que està molt ben construït i que l'autor no deixa gaires racons per ensenyar, de fet cap ni un. Baldassare és un home normal que es deixa portar per la vida i pren poques decisions. No és un home valent. Potser per això, el personatge de Marta i la seva història m’han semblat inconsistents, passen per la seva vida però no aporten el que inicialment prometien. M’ha agradat bastant més l’episodi anglès, però arriba gairebé al final d’aquestes quatre centes pàgines. Potser he estat jo que l’he agafat en mal moment, o potser el gènere epistolar no éstà fet per a mí, o potser com que el personatge no m’ha caigut bé, veure-ho tot a través dels seus ulls se m’ha fet difícil. En qualsevol cas, repetiré amb Maalouf, i recomano aquest autor a tothom. Fins i tot aquest llibre que jo no he sabut apreciar.