El franctirador

Títol: El franctirador

Autor: Albert Pijuan

Angle Editorial, 2014

203 pàgines

ISBN: 978-84-15307-78-5

Sinopsi

Al 1991, poc després de la caiguda del règim comunista polonès, Krzysztof acaba de tornar a casa, al Góra, un bloc de pisos a l'extraradi on el govern va concentrar els indesitjables. Viu amb la seva mare Zofia, abandonada pel marit, i el seu germanastre Jerzy, un jove que sobretot, sap odiar. Però Krzysztof és un bon noi, i Déu parla amb ell.

Aleshores un franctirador comença a matar gent a la ciutat de K***, i aviat les investigacions duran al Góra. 

Què en penso

El franctirador és una novel·la que està dins de l'univers negre però que va molt més enllà dels límits habituals d'aquest gènere. Explora noves formes i per això m'ha agradat molt i la recomano a qualsevol a qui li interessi la bona literatura. 

És un d'aquells casos en què l'ofici de l'autor fa destacar encara més les virtuts de la història i la fa original i captivadora. L'argument està molt ben travat i ple de girs versemblants, cosa que no sempre passa en les novel·les de trama complexa com aquesta. S'hi barregen moltes històries individuals que formen un mosaic molt atractiu i molt addictiu. 

La investigació al voltant del franctirador vertebra una història gairebé coral que posa l'accent en la societat decadent i destructiva en que viuen els seus personatges. És un món opressiu i gris, que ha deixat de ser una cosa però que encara no és cap altra.  És una societat de deliris totalitaris abandonats, tal com ens la imaginem en aquesta Europa que presumeix de democràcies. A K*** la desgràcia aixafa els seus personatges més desvalguts, abandonats i incapaços. 

He quedat fascinada per la profunditat dels personatges, que s'expliquen a sí mateixos pels seus actes i molt poca cosa més. Només una part ínfima de la seva complexitat queda al descobert i deixa que nosaltres, lectors, imaginem la resta. He acabat estimant inevitablement Krzysztof, el jove desemparat, incomprès i sol en les seves limitacions, que l'autor no ens explica però que no he deixat de notar a cada frase i a cada escena. 

Pijuan ens aporta concreció rere concreció, i una successió de fets, perquè anem construint una història encara que no hi acabem trobant totes les respostes. 

No hi falten la crítica ni la reflexió, ni un llenguatge bell i acurat però sense artificis, i és que l'autor necessita molt pocs elements diguem, "decoratius",  per fer real aquest món i mostrar-ne les misèries, que desde la primera frase queda clar que són les universals. I s'ha de ser molt bo per fer això. 

Per acabar us he de dir que aquest llibre em va arribar com a "premi" d'un concurs de tuits del Laboratori de lletres de Barcelona. S'havia de fer un microconte en un tuit que inglogués la paraula franctirador. El meu tuit no tenia res a veure amb aquesta història,. Era aquest: "Moro d'un amor vol·làtil, de franctirador". Però me n'alegro molt d'haver guanyat aquesta excelent novel·la, que he pogut gaudir tant.