10.8.17

El franctirador

Títol: El franctirador
Autor: Albert Pijuan
Angle Editorial, 2014
203 pàgines
ISBN: 978-84-15307-78-5

Sinopsi

Al 1991, poc després de la caiguda del règim comunista polonès, Krzysztof acaba de tornar a casa, al Góra, un bloc de pisos a l'extraradi on el govern va concentrar els indesitjables. Viu amb la seva mare Zofia, abandonada pel marit, i el seu germanastre Jerzy, un jove que sobretot, sap odiar. Però Krzysztof és un bon noi, i Déu parla amb ell.

Aleshores un franctirador comença a matar gent a la ciutat de K***, i aviat les investigacions duran al Góra. 

Què en penso

El franctirador és una novel·la que està dins de l'univers negre però que va molt més enllà dels límits habituals d'aquest gènere. Explora noves formes i per això m'ha agradat molt i la recomano a qualsevol a qui li interessi la bona literatura. 

3.8.17

Manual per a dones de fer feines

Títol: Manual per a dones de fer feines
Autora: Lucía Berlín
Traducció d’Albert Torrescasana
Editorial L’altra, 2016
Premi Llibreter 2016
Pàgines: 488
ISBN: 978-84-945085-0-9

Sinopsi

Manual per a dones de fer feines és un recull de quaranta-tres contes de Lucía Berlín. Aquest recull va guanyar el premi Llibreter 2016 en narrativa internacional. Lucía Berlín també va obtenir l’American Book Award.

Què en penso

El que penso és que L’HAS DE LLEGIR. Ho poso en majúscules perquè la seva capacitat narrativa és meravellosa, i jo estic entusiasmada i agraïda d’haver-la pogut gaudir, i la recomano a tothom que estimi la literatura perquè si ets lector, no te la pots perdre.

22.7.17

Manuela Carmena en el diván de Maruja Torres

Título: Manuela Carmena, en el diván de Maruja Torres
Autora: Maruja Torres
Editorial Planeta, S.A.
ISBN: 978-84-08-15028-2 (epub)

Sinopsis

Una mujer extraordinaria entrevista a otra mujer extraordinaria.

Opinión personal

Es verdad que la sinopsis es un poco escueta, pero básicamente, de eso se trata. Maruja Torres guía a Manuela Carmena para que cuente lo que piensa sobre muchos temas. Manuela Carmena se expresa con claridad y convencimiento y Maruja Torres le añade ironía y sentido del humor.

2.7.17

Canción dulce



Título: Canción dulce 
(Chanson douce)
Autor: Leila Slimani
Traducción: Malika Embarek Lopez
Editorial: Cabaret Voltaire
Segunda edición, Marzo 2017
277 páginas
ISBN 978-84-944434-8-0
Premio Goncourt 2016





Sinopsis

Myriam i Paul buscan niñera para sus dos hijos Mila y Adam, porque Myrian se reincorpora a la vida laboral como abogada. Tras entrevistar a muchas candidatas se deciden por Louise, que enseguida conquista a los niños y al matrimonio por su cariño y profesionalidad. Pronto la niñera resulta imprescindible en su vida, al mismo tiempo que empieza a modificarla. La relación entre ellos se convertirá en una interdependencia enfermiza, y Louise demostrará no ser lo que parece. El drama no tardará en llegar a sus vidas. 

Opinión personal

Lo mejor de esta novela es el excelente trabajo con los personajes, sobretodo con Louise. Su carácter engañoso se va mostrando a cada página cada vez mas oscuro y atormentado. La tensión se mantiene a lo largo de la historia, a pesar de que el inicio del libro, en el punto álgido de la tragedia no deja lugar a la sorpresa y resta un poco de emoción. 

16.6.17

El temps de les cireres

foto de la portada
Títol: El temps de les cireres 
Premi Sant Jordi de 1976
Autor: Montserrat Roig i Fransitorra
MDS Books/MEDIASAT, 2003
(Biblioteca El Mundo)
192 pàgines

Sinopsi 

La Natàlia torna a Barcelona després de dotze anys vivint a l’estranger. Va marxar fugint d’una societat encotillada per la dictadura i hi torna al final d’aquell període polític. La ciutat on va créixer ha canviat, i la seva família també, tot i que segueix cercant la seva identitat. Anirà descobrint fins a quin punt, i provarà d'adaptar-se. 

Què m’ha semblat

Quan un llegeix “El temps de les cireres” també el viu. Viu la historia recent, viu la ciutat i viu els personatges, que són tan reals. És molt difícil donar entitat a tot això i Montserrat Roig ho fa amb una suavitat admirable. Tot flueix i es combina naturalment, com la seva prosa, rica en tots els aspectes i àgil al mateix temps. 

3.5.17

Nosaltres en la nit

Títol: Nosaltres en la nit
Autor: Kent Haruf
Traducció d'Anna Turró Armengol
9 grup editorial, SL. Angle Editorial
1ª edició Febrer de 2017
160 pàgines
ISBN: 978-84-45-66-2

Sinopsi


L'Addie és vídua des de fa molts anys i se sent sola, sobretot a la nit. El seu veí Louis també es vídu des de fa anys, i també viu sol. Un dia l'Addie li fa una proposta insòlita: podrien passar les nits junts al seu llit, fent-se companyia fins al matí. A tots dos els fa feliç aquesta relació inusual que estableixen a base de diàleg i intimitat, però no tothom pensa com ells. Hi ha el veïnat, hi ha la filla del Louis, hi ha el fill de l'Addie, i el nét que passa un estiu amb ells...


8.4.17

Cuentos extraños para niños peculiares


Título: Cuentos extraños para niños peculiares
Título original: Tales of the peculiar
Autor: Ransom Riggs
Ilustraciones de Andrew Davidson
Traducción de Victoria Simó
Editorial: Alfaguara -Penguin Random House Grupo Editorial
Primera edición, septiembre de 2016
238 páginas
ISBN 978-84-204-8574-4


Sinopsis

Después de una portada especialmente bonita, una página con un ex-libris precede a la del título y de los primeros créditos (los de Random House) que ha editado un libro muy especial, bonito y muy cuidado.

Después, otra página anuncia el título, el editor peculiar, el autor y el ilustrador de estos cuentos. Sigue una segunda página de créditos: “editado y anotado por Millar Nullings, (…) impreso en la tienda de un nómada, (…) encuadernado en unas instalaciones subterráneas, (…) concienzudamente corregido per las dos cabezas y los cinco ojos de Patricia Panopticot…”


Después está la dedicatoria del editor peculiar a Alma LeFay Peregrine, y una nota firmada por él mismo que advierte que este libro sólo debería ser leído por ojos peculiares. Sigue un prólogo del mismo Millard Nullings, cuya biografía aparece al final del libro, (justo antes de las de Rasom Riggs y Andrew Davidson), y por fin los diez cuentos del “folclore peculiar”

30.3.17

Història d'Irene



Títol: Història d'Irene
Autor: Erri De Luca
Traducció d'Albert Pejó
Editorial: Bromera
120 pàgines

Sinopsi

Història d'Irene reuneix tres relats el primer dels quals dóna nom al llibre. Tots tres tenen en comú la presència del mar com a element important, font de vida i de salvació. 

1.3.17

Ramona, adéu

Títol: Ramona, adéu
Autora: Montserrat Roig
Editorial: Edicions 62, 2009
288 pàgines
ISBN: 978-84-92672-37-0

Sinopsi

Tres veus de tres dones, mare, filla i néta, s’entrellacen per explicar la seva història personal i familiar des de finals del segle XIX fins ben entrada la dècada de 1960. Les seves vivències són el fil conductor d’aquesta novel·la que també ofereix una   visió particular -la de les protagonistes-   de la història i la societat de Barcelona en moments decisius, com la proclamació de la República, la Guerra Civil, la Dictadura i l’època dels primers moviments d’estudiants de la dècada de 1960. Tres dones, tres generacions, tres veus.


Què en penso

Si no heu participat mai en un club de lectura us diré que una de les seves virtuts és que ens porta a llegir autors que no hauríem escollit per iniciativa pròpia, cosa que en aquest cas és imperdonable, cal que ho reconegui. I és que seria una pèrdua cultural de grans dimensions per la literatura catalana oblidar Montserrat Roig. No se’n parla prou i no s’incentiva prou la seva lectura i és per això que molts no l’hem llegit abans, de manera que agraeixo a la Biblioteca de Navarcles que l’hagi inclòs al Parlem de Llibres, on n’hem parlar molt, perquè que la novel·la és com una ceba que podem anar pelant, capa per capa, i sense plorar. 

21.2.17

Trazado del natural

Título: Trazado del Natural
Autor: Agustín Calvo Galán
Editorial La isla de Siltolá, 2016
ISBN: 978-84-16682-17-1
70 páginas

Esta vez me atrevo a recomendar tan tranquilamente, un libro de prosa poética. Y digo tan tranquilamente porque no lo voy a comentar, temo no tener elementos suficientes. Además mi visión es tan parcial! Así que leedlo para tener la vuestra. 

Yo sólo puedo decir que su lectura me ha traído de vuelta a casa, por paisajes geográficos y humanos, sobre todo humanos, que me han dado calor y confianza.  Porque conocí a Agustí en la misma facultad de Geografía e Historia de Ahora que recuerdo a Adorno aunque yo no le recuerdo, porque Veo a mi madre no es solo un título, porque sé qué campo es el campo en el que vive en Vivo en el campo, y porque creo entender, aunque quizá me equivoque, lo que subyace de él en He nacido indefinible y en Líbrame de mí mismo. Por todo esto quiero recomendar Trazado del Natural y darle las gracias a Agustín por "seguir siendo siempre, y ante todo, él mismo", como decía Virginia Woolf.