Títol: El periple de Baldassare
Autor: Amin Maalouf
Traducció: Ramon Folch i Camarasa
Editorial: La Campana, 2000
Cinquena edició, octubre de 2013
408 pàgines
ISBN 978-84-88791-83-2
Sinopsi
Baldassare Embriaco, d’origen genovès, és un comerciant d’antiguitats i objectes curiosos que prospera a l’Orient. Per casualitat passa per les seves mans un misteriós llibre anomenat popularment “El centèsim nom”, que se suposa que salvarà el seu propietari, si sabés llegir-lo, de la destrucció definitiva que ha d’assolar la terra l’any de la Bèstia, 1666. Baldassare no creu en aquestes coses, i el deixa anar, però diferents motius, entre els quals hi ha Marta, l’impulsaran a iniciar un viatge perseguint-lo poc després. El viatge el durà a Esmirna, a Londres, a Constantinoble, i diversos altres llocs del mediterrani. Viurà grans aventures i coneixerà l’amor i el desamor, i l’amor altre cop, se sentirà traït i enganyat, i el que trobarà en el seu periple farà trontollar les seves creences. Tot això ho coneixerem únicament a través dels seus diaris.
Què en penso
Amin Maalouf és un dels meus autors preferits i repeteixo sovint. Em va enganxar amb Lleó l’Africà més o menys a la data de la seva publicació (1986) quan jo era bastant jove i he anat seguint-lo: de Samarcanda (1988) fins a Els desorientats, de 2013, han passat molts anys, però són els dos llibres que amb distància, m’han agradat més.
