Tres dies i una vida

Títol: Tres dies i una vida

(Títol original: Troi jours et une vie, 2016)

Autor: Pierre Lemaitre

Traducció: Albert Pejó

Editorial: Bromera, 2016

219 pàg. 

ISBN: 978-84-9026-687-8

Sinopsis

Antonie, de 12 anys, veu com el seu veí remata el seu gos ferit, i això l’afecta profundament. Encegat per la ira, uns dies després ataca mortalment un altre nen. Els dies següents l’angoixa creix a mida que la recerca de la policia i els veïns és més intensa. Però un fet imprevist farà que tot canviï. 

Què m’ha semblat

Em reafirmo en l’opinió que Pierre Lemaitre és un gran escriptor. No creia que una altra novel·la seva em pogués sorprendre tant com la primera que vaig llegir-li, Irene, i ho ha tornat a fer. I el cas és que l’argument de “Tres dies i una vida” és senzill i clàssic, i el punt de vista tampoc és nou, el narrador és l’assassí i veiem el món des de dins seu, i això no és un espòiler perquè la novel·la parteix d’aquest fet,  que també apareix a la sinopsi de la contracoberta. 

 És el tractament en forma de drama el que basteix una trama intensa, absorbent i angoixant, amb un inici dur i impactant que condiciona la resta de la lectura. Lemaitre posa el focus en l’interior del noi de 12 anys que esdevé assassí accidental d’un altre nen i el seu patiment vital a causa d’aquest fet.  És l’angoixa de saber si se’n sortirà i podrà seguir amb la seva vida el que manté la tensió argumental, perquè des del primer moment estem veien el jove protagonista com una víctima a qui volem salvar definitivament perquè ens inspira compassió. És la gestió d’aquest sentiment de simpatia-compassió per l’adolescent desorientat que hem estat tots, i altre cop, com a Irene, la gestió del temps d’espera –espera que el detinguin, que el cas es resolgui, que el poble sàpiga què ha fet—el que configura la novel·la i la seva millor virtut.  Però un succés inesperat  (aquest sí que no es pot explicar) ho canvia tot, i l’argument s’accelera i acaba de manera que diem “és clar!”, malgrat que l’autor ens ha portat per on ha volgut perquè gairebé hem oblidat que es tractava d’un thriller, amb les seves sorpreses corresponents.

 Us el recomano molt!