El temps de les cireres

Títol: El temps de les cireres 

Premi Sant Jordi de 1976

Autor: Montserrat Roig i Fransitorra

MDS Books/MEDIASAT, 2003

(Biblioteca El Mundo)

192 pàgines

Sinopsi 

La Natàlia torna a Barcelona després de dotze anys vivint a l’estranger. Va marxar fugint d’una societat encotillada per la dictadura i hi torna al final d’aquell període polític. La ciutat on va créixer ha canviat, i la seva família també, tot i que segueix cercant la seva identitat. Anirà descobrint fins a quin punt, i provarà d'adaptar-se. 

Què m’ha semblat

Quan un llegeix “El temps de les cireres” també el viu. Viu la historia recent, viu la ciutat i viu els personatges, que són tan reals. És molt difícil donar entitat a tot això i Montserrat Roig ho fa amb una suavitat admirable. Tot flueix i es combina naturalment, com la seva prosa, rica en tots els aspectes i àgil al mateix temps. 

Tot i que al 1974 jo era una nena, us asseguro que les impressions que tinc en el record de la Barcelona d’aleshores són exactes. Montserrat Roig conta aquell moment amb absoluta precisió, a partir de tota mena de detalls ben escollits, i construeix aquell món amb tota la seva complexitat i profunditat. Ens el fan arribar molts anys després com si el temps no hagués passat. Més exactament, el temps que ha passat no importa. Els seus llibres mai no perdran actualitat. Té la virtut de saber parlar del que passa per sobre, per sota o a través, del temps, de l’espai i de la memòria, digueu-ho com vulgueu. 

És una autora imprescindible de qui ja he comentat un altre llibre en aquest blog: Ramona, adéu. 

No deixeu passar l’oportunitat de llegir-la si se us presenta. I a més en aquesta edició que m’ha deixat una altra Montserrat Roig (poeta i Viladoms de segon cognom) hi ha un pròleg de la Isabel Clara Simó.